Tot llegint l'avaluació de coneixements previs t'adones que després de fer les activitats proposades en l'assignatura, he aprés nous conceptes i les relacions existents entre ells. Hi ha hagut un canvi conceptual respecte als inicis ja que el treball col.laboratiu ha anat construint un nou coneixement. El fet de trobar-me amb problemes plantejats pel consultor, ha fet que busqués recursos tecnològics per superar-los, he hagut de provar nous programes, treballar amb ells per finalment resoldre els problemes (ex: cmaptools). Les dificultats trobades han fet que treballés d'una manera col.laboracionista amb la resta de companys de l'aula, de manera que les seves experiències m'han ajudat a solucionar ls meus problemes, que de fet, pdien o no ser per la resta, en funció dels seus coneixements previs.
El fet d'haver de crear un bloc, ja va ser un repte, i després de dedicar-hi hores, d'equivocar-te i de veure els resultats obtinguts, t'adones que quan tens un “problema”, el fet de buscar una solució i ser capaç d'obtindre una resposta, et provoca un veritable aprenentatge significatiu. De fet, el repte proposat hafet que es crei un bloc a l'escola on treballo, ja que defensar un projecte de revista virtual va agradar i els va convèncer de provar-ho. Si jo nohagués aprés a fer-ho, dificilment m'hagués donat les ganes de proposar-ho i menys de convencer la resta de professorat.
El fet de treballar amb un programa com el cmaptools, ha millorat la presentació dels meus esquemes de treball i d'estudi. És una eina que podré aplicar a la meva feina. A vegades, que per un mateix sigui significatiu l'aprenentatge, està condicionat a que puguis utilitzar-lo habitualment.
El fet de modelar històries, m'ha conscienciat de la necessitat d'aprendre dels coneixements dels altres, de la seva experiència, de poder buscar llocs de comnicació on la C de TIC comença a ser rellevant.
Com la tecnologia s'aplica a l'educació, els recursos apresos, i a més amb la possibilitat d'aplicar-los habitualment aha modificat la meva manera d'entendtre les TE com un recurs que s'ha d'aplicar continuament i no com una matèria sense nexes d'unió amb la nostra tasca diària.
Per aabar, dir que aquesta assignatura que el semestre passat se'm va atravessar, ja va ser un “problema” en els seus inicis, i que ara, mitjançant la resolució d'aquest problema amb l'ajut de la planificació i l'execució, puc dir que he resolt satisfactòriament, que m'ha provocat un aprenentatge significatiu veritable i una construcció de coneixement.
La meva avaluació és una A, ja que el treball planificat, constant i exhaustiu realitzat, es mereix la nota, així com m'ha fet adonar l'autoavaluació proposada.
28/12/08
CONCLUSIONS ACTIVITAT 2.5.
Pel disseny de la fitxa de l'activitat, el primer que vam haver de fer va ser trobar un problema, és a dir, trobar un objectiu (cumplir les normes) i no saber com arribar-hi ( per què som incapaços de seguir les normes?) A més, aquest problema té un valor social i cultural en l'àmbit educatiu en el que està emmarcat.
El problema té dues característiques:
1.Que requereix una representació mental de la situació, això vol dir, que solucionar un problema fa que es construeixi una represetació mental del problema, és a dir, els alumnes han de fer conscients la necessitat de solucionar-ho.
2.Que per solucionar el problema cal manipular activament l'espai del problema. D'aquesta manera generem hipòtesis, les provem i arribem a conclusions.
Segons la distinció que fa Jonassen (1997) aquest és un problema ben estructurat, ja que es tracta d'aplicar unes normes de comportament que els alumnes ja coneixen, la seva aplicació només té una resposta correcta i de fet presenten un procés de solució presentat i prescrit.
En aquest cas el procés reflexiu final motiva el raonament dels alumnes.
El problema plantejat té unes regles:
1.Fer bé la fila
2.Treballar en silenci
3.Mantindre l'ordre de les nostres coses i del material compartit
4.Seure bé a la cadira
La seva solució no és senzilla, ja que han de conèixer les regles, que de fet ja les coneixen, però també han de ser capaços de cumplir-les sense necessitat de que se'ls corregeixi quan no ho fan. Han d'interioritzar les normes de conducta i extrapolar-les posteriorment a altres àmbits on interactuen (a casa, en altres activitats educatives, al carrer....)
La dificultat que tenen els alumnes per seguir les normes de conductes fa que dissenyem l'activitat en funció d'aquesta dificultat que tenen d'adonar-se que no les cumpleixen, per tant, les TIC en aquest cas, ens han facilitat ensenyar-los de manera visual el problema i a la vegada que siguin ells els que descobreixin la manera com cumplir les normes, tot indicant les millores que suposa fer-ho.
Un dels passos importants de l'activitat és l'argumentació que en fan els alumnes, que passa si seguim les normes? Que passa si no seguim les normes? Aquest procés reflexiu que se'ls demana facilita la construcció del coneixement, els ajuda a adonar-se de que les normes hi són per alguna cosa, i que el fet de cumplir-les o no té unes conseqüències, i el fet de reflexionar, fa que siguin conscients d'aquesta necessitat. Posteriorment, les normes es poden aplicar en altres àmbits amb unes conseqüències similars i a la llarga es convertiran en hàbits adquirits que utilitzarem al llarg de la nostra vida. De fet, són normes conductuals que s'apliquen en una societat pel bé propi i dels altres.
El fet de portar a terme una activitat constructivista a través de la resolució de problemes i de l'argumentació ha estat possible al suport de la tecnologia, ja que les imatges i l'enregistrament del clima de treball, ha facilitat el fer-los conscients i que fossin capaços de solucionar el problema a través de la reflexió. El poder cridar-los l'atenció els ajuda a identificar problemes que poden constituir activitats d'aprenentatge significatiu.
El problema té dues característiques:
1.Que requereix una representació mental de la situació, això vol dir, que solucionar un problema fa que es construeixi una represetació mental del problema, és a dir, els alumnes han de fer conscients la necessitat de solucionar-ho.
2.Que per solucionar el problema cal manipular activament l'espai del problema. D'aquesta manera generem hipòtesis, les provem i arribem a conclusions.
Segons la distinció que fa Jonassen (1997) aquest és un problema ben estructurat, ja que es tracta d'aplicar unes normes de comportament que els alumnes ja coneixen, la seva aplicació només té una resposta correcta i de fet presenten un procés de solució presentat i prescrit.
En aquest cas el procés reflexiu final motiva el raonament dels alumnes.
El problema plantejat té unes regles:
1.Fer bé la fila
2.Treballar en silenci
3.Mantindre l'ordre de les nostres coses i del material compartit
4.Seure bé a la cadira
La seva solució no és senzilla, ja que han de conèixer les regles, que de fet ja les coneixen, però també han de ser capaços de cumplir-les sense necessitat de que se'ls corregeixi quan no ho fan. Han d'interioritzar les normes de conducta i extrapolar-les posteriorment a altres àmbits on interactuen (a casa, en altres activitats educatives, al carrer....)
La dificultat que tenen els alumnes per seguir les normes de conductes fa que dissenyem l'activitat en funció d'aquesta dificultat que tenen d'adonar-se que no les cumpleixen, per tant, les TIC en aquest cas, ens han facilitat ensenyar-los de manera visual el problema i a la vegada que siguin ells els que descobreixin la manera com cumplir les normes, tot indicant les millores que suposa fer-ho.
Un dels passos importants de l'activitat és l'argumentació que en fan els alumnes, que passa si seguim les normes? Que passa si no seguim les normes? Aquest procés reflexiu que se'ls demana facilita la construcció del coneixement, els ajuda a adonar-se de que les normes hi són per alguna cosa, i que el fet de cumplir-les o no té unes conseqüències, i el fet de reflexionar, fa que siguin conscients d'aquesta necessitat. Posteriorment, les normes es poden aplicar en altres àmbits amb unes conseqüències similars i a la llarga es convertiran en hàbits adquirits que utilitzarem al llarg de la nostra vida. De fet, són normes conductuals que s'apliquen en una societat pel bé propi i dels altres.
El fet de portar a terme una activitat constructivista a través de la resolució de problemes i de l'argumentació ha estat possible al suport de la tecnologia, ja que les imatges i l'enregistrament del clima de treball, ha facilitat el fer-los conscients i que fossin capaços de solucionar el problema a través de la reflexió. El poder cridar-los l'atenció els ajuda a identificar problemes que poden constituir activitats d'aprenentatge significatiu.
27/12/08
MAPA CONCEPTUAL TIC-APRENENTATGE SIGNIFICATIU-MINIPAC 2.5.
Us adjunto el mapa conceptual de l'activitat 2.5.
23/12/08
MATERIAL FOTOGRÀFIC DE LA MINIPAC 2.5
La meva fitxa tractava de que aprenguessin a executar les normes de classe a través de la visualització de fotografies i videos on poguessin veure com infringien les normes. Us envio fotografies de les que ells han vist, han comentat i per suposat, han intentat millorar. Em va sobtar de manera satisfactòria, com ha incidit en els resultats el que ells es veiessin.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing
21/11/08
AUTOAVALUACIÓ PAC 2.2 MODELANT HISTÒRIES
A partir del tema “Construcció d’una història que tingui per objectiu aconseguir aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC i que reuneixi les condicions per a ser inclosa en la base KITE”, hem tingut la possibilitat de compartir la nostra història amb
els companys de l’aula, a través del debat de casos.
M'he adonat que els models d’històries o casos poden ser una excel•lent manera d’aprendre a partir de l’experiència dels altres.
Es tracta d’un treball molt interessant que ha permès que participem tots els companys de l’aula de la pròpia experiència i a l’inrevés, produint-se una interrelació activa, constructiva, col•laborativa, intencional, conversacional, contextualitzada i reflexiva.
Des del punt de vista psicopedagògic es tracta d’un aprenentatge significatiu que parteix dels interessos dels alumnes i que necessita de la seva acció i participació. Hem hagut d’establir relacions entre els nous continguts i els elements ja disponibles en l' estructura cognitiva.
A partir de l’experiència dels altres, he integrat aprenentatge significatiu, he construït coneixement. Aquest ha estat possible gràcies a les relacions que s’han establert entre els companys de l’aula, les històries que hem explicat, les intervencions del consultor... Tot plegat, m’ ha promogut l’activació, revisió i modificació del coneixement. En el transcurs d’aquests intercanvis, s’han actualitzat i s’han modificat les meves idees prèvies, les meves actituds, expectatives i motivacions davant l’ús de les noves tecnologies en situacions d’ensenyament i aprenentatge. A més he après diferents formes d’aconseguir aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC en les persones aprenents.
7/11/08
CONCLUSIONS PAC 2.1.
Amb la realització de la PAC1 hem fet un canvi conceptual mitjançant l’experiència i la reflexió. S’ha produït un procés cognitiu de construcció de coneixement vers la relació de quatre conceptes com tecnologia, ciència, societat i educació, i s’ha produït per què hem canviat la manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals. I com ens hem adonat? Doncs analitzant les respostes fetes en l’avaluació inicial i el mapa conceptual realitzat, i com ara, després de l’aprenentatge modifiquem les nostres respostes argumentant-les en funció dels nous coneixements adquirits.
La utilització d’eines informàtiques com el cmaptools ens ha ajudat a construir models que per nosaltres representen principis dominants del que estem estudiant. (relació C-T-E-S)
El model utilitzat en l’assignatura està basat en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu que es denomina constructivisme, i s’ha basat en els supòsits d’on parteix aquesta teoria:
• Que el coneixement es construeix.( hem estat conscients analitzat l’avaluació inicial amb els coneixements que en tenim ara)
• Que la realitat es troba en el món (contextos dels estudiants)
• Que hi ha múltiples perspectives del món (debat)
• Que el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient (entorn educatiu d’on provenen la majoria d’estudiants d’aquesta carrera i la seva aplicació pràctica)
• Que el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants.(les habilitats de cadascun s’han vist en carpetes del fòrum com el de fer l’índex dels informes)
• Que el coneixement no es pot transmetre (el que ens han ensenyat no es el que hem aprés, ja que realment el consultor ha estat un guia en el nostre procés d’aprenentatge però no ens ha transmès cap coneixement)
• Que la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber (tots els que estem fent l’assignatura la fem de manera voluntària, farem la PAC per aprovar l’assignatura i per obtenir la llicenciatura, aquest objectiu ens ha provocat la necessitat de realitzar aquest procés)
• Que el significat es negocia de forma social (hem aprés a través del diàleg amb els companys, amb el consultor, hem aprés com a conseqüència d’un procés social-dialògic)
• Que el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem (formem part d’una comunitat d’aprenentatge i interaccionem els uns amb els altres, tant amb els seus coneixements com amb la seva pràctica)
• Que no tot el significat es crea de la mateixa manera
La utilització d’eines informàtiques com el cmaptools ens ha ajudat a construir models que per nosaltres representen principis dominants del que estem estudiant. (relació C-T-E-S)
El model utilitzat en l’assignatura està basat en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu que es denomina constructivisme, i s’ha basat en els supòsits d’on parteix aquesta teoria:
• Que el coneixement es construeix.( hem estat conscients analitzat l’avaluació inicial amb els coneixements que en tenim ara)
• Que la realitat es troba en el món (contextos dels estudiants)
• Que hi ha múltiples perspectives del món (debat)
• Que el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient (entorn educatiu d’on provenen la majoria d’estudiants d’aquesta carrera i la seva aplicació pràctica)
• Que el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants.(les habilitats de cadascun s’han vist en carpetes del fòrum com el de fer l’índex dels informes)
• Que el coneixement no es pot transmetre (el que ens han ensenyat no es el que hem aprés, ja que realment el consultor ha estat un guia en el nostre procés d’aprenentatge però no ens ha transmès cap coneixement)
• Que la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber (tots els que estem fent l’assignatura la fem de manera voluntària, farem la PAC per aprovar l’assignatura i per obtenir la llicenciatura, aquest objectiu ens ha provocat la necessitat de realitzar aquest procés)
• Que el significat es negocia de forma social (hem aprés a través del diàleg amb els companys, amb el consultor, hem aprés com a conseqüència d’un procés social-dialògic)
• Que el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem (formem part d’una comunitat d’aprenentatge i interaccionem els uns amb els altres, tant amb els seus coneixements com amb la seva pràctica)
• Que no tot el significat es crea de la mateixa manera
FRASE DE LA SETMANA
Només dir-vos que la frase d'Aristòtil ens demostra que l'aprenentatge significatiu ja era important llavors. No em descobert res de nou??
CANVIS EN LES PREGUNTES DE L'AVALUACIÓ INICIAL
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 6>>3 Aquest és un plantejament simplista. De fet la TE és un procés per mitjà del qual es van aplicant els descobriments de la investigació en ciències de la conducta als problemes de la instrucció. On l’habilitat de l’aplicació de les TE no estarà en el domini instrumental de tècniques i mitjans sinó en la seva capacitat per dissenyar situacions instruccionals i combinant els diferents elements físics, conceptuals i humans que té a la seva disposició per tal d’aconseguir els objectius fixats.
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9>>10 Una de les competències imprescindibles dels professionals de l’educació és saber transmetre coneixement, ja que és la única manera de que els alumnes aprenguin i facin un aprenentatge significatiu que construeixi el seu coneixement.
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9=9 Em reafirmo amb la meva postura, la interacció amb persones que tenen bagatges d’aprenentatge diferents al meu m’ajuden a fer un aprenentatge significatiu del que aprenc en el material facilitat, ja que dóna la possibilitat de veure diferents punts de vista d’un mateix concepte en funció de l’experiència prèvia de cadascun
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9>>4 El canvi tecnològic és un dels determinants per què es produeixi un canvi social però no l’únic, i a més a més el context social és determinant perquè es produeixi aquest canvi social.
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9 = 9 Les aules de la UOC són indiscutiblement una comunitat d’aprenentatge, ja que s’aprèn seguint un model constructivista per què es segueixen els principis d’un aprenentatge significatiu: és actiu per què els estudiants de la UOC ens comprometem amb el procés d’aprenentatge, és constructiu per què adaptem les noves idees als coneixements i experiències prèvies, és col.laboratiu pel treball en xarxa que es fa en els fòrums, en els debats tot aprofitant les habilitats de la resta de companys de l’aula i de la comunitat i aportant suport social, és intencional per què volem aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional, és un procés social per què els alumnes som els principals beneficiats de la construcció de coneixement, contextualitzat en l’entorn educatiu en el que la majoria treballem i reflexiu ja que articulem el que hem aprés sobre els processos i decisions implicats en aquests.
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8 >>4 la tecnologia no és neutral per què és depenen del context. Això va quedar molt ben flectit en les aportacions al debat en el fil argumentatiu de la fractura digital o Pa o bits.
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 8>>2 és un dels punts que més m’ha sorprès revisar, ja que fins ara no havia pogut extreure a través d’argumentar i contraargumentar tant coneixement en un debat. Realment els debats fins ara realitzats eren feixucs i difícils de seguir, i en canvi el debat de l’assignatura m’ha ajudat molt per entendre la relació entre C-T-S-E. Realment si el debat és un recurs més utilitzat per facilitar la transmissió de coneixement i interaccionar amb el que es sap ajuda, i molt, en l’aprenentatge significatiu dels continguts relacionats.
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 7>>5 Les Tic són instruments tecnològics, són eines bàsiques pel desenvolupament de la societat, però tal i com hem pogut patir durant la PAC1, ja pots tenir un munt d’eines (escaners, ordinadors, internet, CMAP...) que si no les saps utilitzar no et serveixen absolutament per res. No és la TE la que t’ha d’assegurar el domini, el domini s’assegurarà a través de la pràctica, de la motivació i de la necessitat d’utilització i aplicació per la creació de models i com ajuda per obtenir canvis conceptuals.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 8=8 Poden millorar, ja que cada debat que s’ha fet a la UOC segueix una pauta diferent, alguns debats han facilitat l’aprenentatge dels conceptes treballats (com és el cas d’aquesta assignatura o el practicum) i altres no han estat més que un desgavell d’aportacions sense fil argumentatiu i sense massa relació amb l’assignatura.
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9>>2 Les TIC són un recurs per construir models, per aconseguir trencar esquemes cognitius i fer un veritable aprenentatge significatiu però en cap moment per transmetre continguts ja que el coneixement no es pot transmetre.
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9>>10 Una de les competències imprescindibles dels professionals de l’educació és saber transmetre coneixement, ja que és la única manera de que els alumnes aprenguin i facin un aprenentatge significatiu que construeixi el seu coneixement.
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9=9 Em reafirmo amb la meva postura, la interacció amb persones que tenen bagatges d’aprenentatge diferents al meu m’ajuden a fer un aprenentatge significatiu del que aprenc en el material facilitat, ja que dóna la possibilitat de veure diferents punts de vista d’un mateix concepte en funció de l’experiència prèvia de cadascun
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9>>4 El canvi tecnològic és un dels determinants per què es produeixi un canvi social però no l’únic, i a més a més el context social és determinant perquè es produeixi aquest canvi social.
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9 = 9 Les aules de la UOC són indiscutiblement una comunitat d’aprenentatge, ja que s’aprèn seguint un model constructivista per què es segueixen els principis d’un aprenentatge significatiu: és actiu per què els estudiants de la UOC ens comprometem amb el procés d’aprenentatge, és constructiu per què adaptem les noves idees als coneixements i experiències prèvies, és col.laboratiu pel treball en xarxa que es fa en els fòrums, en els debats tot aprofitant les habilitats de la resta de companys de l’aula i de la comunitat i aportant suport social, és intencional per què volem aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional, és un procés social per què els alumnes som els principals beneficiats de la construcció de coneixement, contextualitzat en l’entorn educatiu en el que la majoria treballem i reflexiu ja que articulem el que hem aprés sobre els processos i decisions implicats en aquests.
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8 >>4 la tecnologia no és neutral per què és depenen del context. Això va quedar molt ben flectit en les aportacions al debat en el fil argumentatiu de la fractura digital o Pa o bits.
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 8>>2 és un dels punts que més m’ha sorprès revisar, ja que fins ara no havia pogut extreure a través d’argumentar i contraargumentar tant coneixement en un debat. Realment els debats fins ara realitzats eren feixucs i difícils de seguir, i en canvi el debat de l’assignatura m’ha ajudat molt per entendre la relació entre C-T-S-E. Realment si el debat és un recurs més utilitzat per facilitar la transmissió de coneixement i interaccionar amb el que es sap ajuda, i molt, en l’aprenentatge significatiu dels continguts relacionats.
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 7>>5 Les Tic són instruments tecnològics, són eines bàsiques pel desenvolupament de la societat, però tal i com hem pogut patir durant la PAC1, ja pots tenir un munt d’eines (escaners, ordinadors, internet, CMAP...) que si no les saps utilitzar no et serveixen absolutament per res. No és la TE la que t’ha d’assegurar el domini, el domini s’assegurarà a través de la pràctica, de la motivació i de la necessitat d’utilització i aplicació per la creació de models i com ajuda per obtenir canvis conceptuals.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 8=8 Poden millorar, ja que cada debat que s’ha fet a la UOC segueix una pauta diferent, alguns debats han facilitat l’aprenentatge dels conceptes treballats (com és el cas d’aquesta assignatura o el practicum) i altres no han estat més que un desgavell d’aportacions sense fil argumentatiu i sense massa relació amb l’assignatura.
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9>>2 Les TIC són un recurs per construir models, per aconseguir trencar esquemes cognitius i fer un veritable aprenentatge significatiu però en cap moment per transmetre continguts ja que el coneixement no es pot transmetre.
2/11/08
MINI ACTIVITAT 1.3.
La lectura de l’article proposat, ha estat ple de nous coneixements, que calia relacionar per facilitar la tasca de representació gràfica. Després del treball de l’article hem fet un primer mapa conceptual que ha quedat de la següent manera:
La relació entre societat, ciència i tecnologia queda representada gràficament, com la societat influencia la ciència, com la tecnologia és subsidiària de la ciència, i com la societat va a remolc de la tecnologia. La interacció entre els tres conceptes ha estat estudiada per les diferents psicologies: psicologia social, psicologia de la ciència i la perspectiva interactiva que deriva de la tecnologia. No es pot obviar la importància del context social on es garanteix el procés d’acumulació de coneixement i com s’aplica tecnològicament construint xarxes heterogènies (teixit sense costures) compostes d’elements socials, polítics, econòmics i científics.
Després de la lectura del módul paper Educació i tecnologia: fonaments teòrics, hem pogut ampliar aquest primer mapa conceptual afegint l’educació com el quart concepte que interacciona amb els altres tres, qquins canvis produeix i com s’introdueixen les noves tecnologies en l’àmbit educatiu i com condicionen els rols dels agents implicats en el prcés d’ensenyament-aprenentatge.
Un cop unificats els quatre conceptes el mapa conceptual resultant ha estat aquest:
L’aplicació de les tecnologia en educació fa que les TIC s’incorporin com una eina que desenvolupa la societat. D’aquesta manera la societat interacciona amb els agents educatius implicats amb l’educació, que han d’incorporar les noves tecnologies a les estratègies utilitzades en el procés d’ensenyament i aprenentatge creant noves institucions educatives i provocant una formació contínua i al llarg de la vida per afrontar la rapidés amb que els canvis tecnològics modifiquen la nostra societat.
19/10/08
AUTOAVALUACIO 1.3.
Un cop acabada la activitat i després de fer l’informe, s’observa que realitzant diferents tasques acabes fent un aprenentatge significatiu respecte a la relació entre els quatre conceptes: societat, ciència, tecnologia i societat. La metodologia utilitzada ha estat diferent en cadascuna de les activitats i les tres han facilitat el procés d’ensenyament aprenentatge.
Lectura, treball individual i extracció de nous continguts de l’article i del material paper. Amb aquesta tasca la interpretació és individual, així com el treball de la tasca, tot i que en el forum podies demanar ajut sobre conceptes que no s’entenien.
Aplicació dels nous continguts en un debat argumentant i contraargumentant les premisses apreses en la tasca anterior. L’estratègia ha estat el treball col.laboratiu fent una interacció entre la interpretació dels diferents membres del grup sobre un mateix concepte, adjuntant materials complementaris i l’experiència acumulada, que és diferent per a cadascun segons les vivències obtingudes al llarg de la pràctica educativa.
Aplicar les noves tecnologies a la tasca realitzada prèviament, amb l’ajut d’una eina desconeguda (cmaptools) que a base de l’aprenentatge pràctic en el programari arribes a poder representar gràficament la relació dels quatre conceptes. En aquesta tasca ja has assimilat conceptes i relacions però et falta l’aprenentatge de la eina per la seva representació gràfica.
A través del procés de realització de les diferents tasques acabes realitzant un aprenentatge significatiu de la interacció dels quatre conceptes
El treball realitzat m’ha ensenyat que el fi justifica els medis. La finalitat de la PAC era saber fer un mapa conceptual, el medi era el programari, però si tot i tenir l’eina per fer-ho no la saps utilitzar, no la treballes per entendre com utilitzar-la, no fas un aprenentatge significatiu, no arribes a l’objectiu final de la PAC que és fer un informe de com has arribat a la finalitat de la tasca.
He disfrutat fent la PAC i he aprés per una banda la relació entre S-C-T-E i per l'altra he conegut i treballat amb una eina com el CMAP.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
